Estratègies per treballar les violències que afecten als nostres joves
Marta Serra i Ruben Toro | @panderetajevi | Pere Tarrés Bloc. El Servei de Dinamització Juvenil de la Franja Besós dels Districte de Sant Andreu se situa als barris de Trinitat Vella, Baró de Viver i Bon Pastor. Desenvolupa serveis, projectes i activitats pels joves. La finalitat última és acompanyar als joves en la construcció dels seus projectes vitals des de la diversitat de models i la igualtat d’oportunitats. La formació, l’empoderament i la participació són tres estratègies fonamentals pel treball de les violències que afecten als nostres joves.
Ens situem a la perifèria de Barcelona en un dels territoris més colpejats per la crisi econòmica dels últims anys. Els barris de la Franja Besós del Districte de Sant Andreu, on ens situem, es troben en el punt de mira de les administracions pel que fa a polítiques de rehabilitació, transformació, noves infraestructures o equipaments, entre d’altres.
Des del Servei de Dinamització Juvenil, a barris com Bon Pastor, Baró de Viver o Trinitat, treballem impulsant projectes d’intervenció socioeducativa amb joves amb una perspectiva integral, per respondre a demandes i necessitats dels propis joves.
Les situacions de vulnerabilitat social que afecten a la seva població, incideixen clarament a les condicions de vida i a la igualtat d’oportunitats de la població jove. Aquesta no és aliena als processos que tenen lloc en el seu entorn. A més, sovint no poden participar opinant respecte a allò que, sota el seu criteri, necessiten els barris.
No és cap novetat que hi ha una centralització dels recursos a la ciutat, que augmenten la sensació de llunyania de la perifèria respecte al centre i intensifiquen les desigualtats socials existents.
Aquestes situacions reforcen la construcció d’identitats des de la precarietat allunyades dels espais de poder a la ciutat. Formen part d’algunes de les violències invisibles amb la que ens trobem. Per tant, cal tenir una visió amplia de la violència, sent no exclusiva de determinats territoris, grups o col·lectius, ja que la pot exercir qualsevol persona independentment del seu rol.
El document “Diagnosi sobre violències que afecten a les persones joves” de la Direcció General de Joventut destaca que la violència és “una forma de relació, constitutiva de les relacions socials, específicament humana, que es fomenta en els posicions de domini i de poder entre grups i individus. L’acció violenta és tota aquella que parteix d’una llibertat (real o suposada) que vol forçar la voluntat d’uns emblant i danyar-lo.”
Els i les joves reprodueixen relacions basades en la violència des d’una temprada edat, per aquest motiu es detecta important treballar-ho des de la prevenció i des d’una perspectiva comunitària, sent una problemàtica de caràcter transversal en els barris. Els projectes de dinamització juvenil que impulsem es plantegen a partir demandes vinculades a les arts, els esports, el temps lliure, entre d’altres, però també, inclouen el treball de les necessitats socioeducatives detectades (en relació a la salut, la formació, l’educació, el treball, gènere, diversitat, etc.).
Dit això, esgranem les violències que afecten els joves amb els quals compartim espais, tenint en compte que ells són els mateixos subjectes actius i alhora també les víctimes dels contextos basats en la violència..
Citem algunes violències freqüents que detectem:
- Assetjament escolar.
- Discriminació a les diversitats.
- Violència masclista.
- Abús de poder.
- Abús generacional.
- Falta de recursos i precarietat laboral.
I front aquestes situacions, com les estem abordant?
Per nosaltres és imprescindible generar canals de diàleg que ens permetin crear, conjuntament amb els joves, espais on construir vincle. És bàsica la posició que adopta l’equip educatiu. S’ha de mostrar interès pel jove, pel seu context, estat d’ànim, etc. No jutjar les seves opinions o maneres de pensar, evitant caure en comportaments paternalistes. Encara que això pot semblar molt obvi a l’hora de treballar amb adolescents i joves, no és gens fàcil com a “referent educatiu” posicionar-se “net” de prejudicis, els quals els hem anat adquirint al llarg de la nostra pròpia construcció social.
Un altre element clau és crear ponts amb les famílies, evitant que els joves se sentin amenaçats o que vegin envaïda la seva privacitat.
La creació de xarxes amb entitats o serveis que estan amb relació amb els joves i famílies (escoles, instituts, serveis socials…) ens permet dissenyar estratègies conjuntes, tenint en compte al jove des d’una visió més amplia i no quedant-nos només amb aquella part que nosaltres coneixem.
Per arribar a aquest punt, és necessària una contínua revisió dels professionals per no caure en la “normalització” de determinats comportaments o actituds.
S’han d’oferir alternatives pedagògiques atractives on es poden deconstruir conjuntament, situacions on els joves han vist, patit o exercit violències. Aquestes es tracten més enllà de l’espai físic de referència de l’equip educatiu.
Treballar des d’aquestes perspectives és possible gràcies a la predisposició dels joves en formar part dels processos de participació on esdevenen els principals actors. Espais on els i les joves poden participar a partir dels interessos, vinculant amb la comunitat de referència i treballant referents educatius alternatius propers, són molt necessaris.
Ruben Toro i Marta Serra
Dinamitzadors juvenils del Servei de Dinamització de la Franja Besós del Districte de Sant Andreu de l’Ajuntament de Barcelona.
Més informació al Link:
