EL barri de Baró de Viver

Autor -admin

l’Alfred Bosch regidor del Ajuntament de Barcelona visita les entitats de Baró de Viver

l’Alfred Bosch a Baró de Viver visitant les entitats

20150919_200612

 

 

 

 

 

 

 

 

 

El passat 16 de setembre amb l’Alfred Bosch vam fer una passejada per Baró de Viver.
Aquesta visita va ser organitzada per la M. Rosa Bayá dins de la campanya base de la Federació de Barcelona  d’ERC. Hi vam participar, a més de L’Alfred i la Maria Rosa, en Lluís Vendrell (militant i veí de Baró de Viver) en Narcís Miranda i jo mateix.
L’objectiu d’aquesta passejada era poder xerrar amb tota una serie d’entitats del barri i coneixer, de ben aprop, què és el que estan fent i amb quins problemes es troben.

Per començar, en Lluís Vendrell ens porta als camps de petanca provisionals. Allà una dotzena de veïns  ens parlen de l’aillament històric que pateix Baró de Viver. Ens exposen  la necessitat i la urgència (tant de temps dilatada) del cobriment de les vies de l’AVE per poder connectar-se de forma natural amb Sant Andreu i el reste de la ciutat.
Es queixen també de la manca de suport, per part de l’ajuntament, al teixit associatiu propi del barri.

A Baró de Viver hi viuen 2438 persones i és el segon barri amb la taxa d’atur mes alta de la ciutat, per darrera de Ciutat Meridiana.

Visitem les instalacions provisionals de la petanca, a la cantonada dels carrers Ferran Junoy i Ciutat d’Asunción. El club de petanca és allà, encara, de manera provisional. Els han ofert entrar a les noves instalacions però ells no hi volen anar perquè consideren que no estan acabades.
En aquestes pistes, llargament provisionals, tenen problemes de deixadesa, s’han trobat rates i serps, a causa de la sorra amuntegada al solar del costat  que porta allà des de que es va construir la Maquinista…
L’espai actual es molt petit i no té aigua potable. Tenen un módul d’obra per a canviar-se on no hi caben de capa manera.
Actualment el club de petanca té 24 jugadors federats a més dels socis.
Hi ha unes instalacions noves, al costat del Centre Cívic, però els membres del club consideren que no estan acabades i es negen a entrar-hi. Per acceptar les claus mancaria trepitjar i posar grava. Demanen 5 taules i aire condicionat per l’espai de vestuaris. Denuncien que l’enllumenat (de sofisticat diseny) és insuficient per a la pràctica del seu esport. Demanen també la instalació de cartells amb informació sobre l’activitat que allà es desenvolupa.

20150919_201235

Anem desprès al Centre Cívic, el més modern de la ciutat, premiat internacionalment amb premis de sostenibilitat i disseny. Molt ben dotat, però infrautilitzat.
Ens presenten a la dinamitzadora del Centre que ens acompanya durant la visita i a la cap del Centre de Gent Gran que ens agraeix la visita i l’interès per la feina que estan tirant endavant.

Anem desprès a visitar a la Junta de CF Baró de Viver, amb el Manolo (president), el Lluís Vendrell (que ens acompanya durant tota la visita) i tota la resta de la Junta. L’Alfred els exposa que ERC esta fent tot el possible per posar el tema del camp de futbol (que en un proper article exposarem detalladament) a la agenda i que es començi a fer el projecte.
ERC és l’únic partit polític que porta aquest tema al seu programa i s’ha inclós dintre del paquet de 100 mesures que volem impulsar aquest mateix any.

.20150919_200706

 

 

 

 

 

 

 

Després de CF Baró de Viver anem a la Agrupació de Sevillanes. Allà la responsable ens demana un millor acondicionament de l’espai, i la gent que ens acompanya ens comenten que els antics espais del Centre Cívic vell estan buits i que, en el seu moment, els van dir que el passat estiu els donarien les claus perquè en poguessin fer ús i aprofitar l’espai. No ha estat així.

Continuem la visita anant a les pistes sobre la llosa que cobreix la Ronda del Litoral,  allà juga la Asociación Deportiva Baró de Viver. Ells reclamen el cobriment de la llosa, per que tenen problemes d’humitats al estar tant a prop del Besos . També es queixen de que no tenen prou espai ( el vestidor fa de dutxa, oficina, magatzem i tot és molt petit)

L’últim tema del que parlem es l’eliminació de la linea de bus 73 per introduir H4 dins la xarxa ortogonal. El problema rau en que aixó deixa el barri sense bus perquè l’H4 comença i acaba al Bon Pastor i no arriba al barri. Els avis l’agafen per anar al CAP de Casernes.
Només els deixen, al barri, l’autobus 11 que els caps de setmana té una freqüencia de 1h 15m i durant la setmana 20 minuts.

Carlos

Carlos Escuredo
Conseller portaveu.

 

Noticia penjada: http:\\ercmunicipalstap.wordpress.com/2015/09/29/amb-lalfred-bosch-a-baro-de-viver/

 

Baró de Viver i Bon Pastor, l’última agregació – Noticia del 11/08/2015 al Diari Nació Digital

El 1944 Barcelona es va annexionar els territoris de Santa Coloma de Gramenet situats al marge dret del riu Besòs

El 1929 es va intentar incorporar a la capital catalana la meitat de Sant Adrià, sense èxit

Planol del territori segregat de Santa Coloma, inclós al Mural de la Memòria de Baró de Viver i malmès per actes vandàlics | Jordi Palmer / Nació Digital
El creixement de la ciutat de Barcelona va experimentar un salt notable a les darreries del segle XIX, quan després de l’enderrocament de les muralles i el desenvolupament del pla Cerdà va quedar clar que la capital catalana necessitava expansionar-se, encara que fos a costa dels pobles adjacents. Així, pel Decret d’agregació a Barcelona datat el 20 d’abril del 1897 entraven a formar part de la capital catalana, no sense reticències, els pobles de Gràcia, Sant Gervasi de Cassoles, Sant Andreu del Palomar, Sant Martí de Provençals, Sants i les Corts, unes annexions que van triplicar el terme municipal i disparar la població.Uns anys més tard, la política d’agregacions continuaria amb les incorporacions d’Horta el 1904 i de 900 hectàrees del terme municipal de l’Hospitalet de Llobregat per a la construcció del port franc el 1920. I el 1921, en un fet que habitualment es considera com l’última agregació de la ciutat, Sarrià es va incorporar a Barcelona.

El barri de Baró de Viver, construït sobre un anterior veïnat de cases barates Foto: Jordi Palmer/Nació Digital

Ara bé, si bé és veritat que Sarrià va ser l’últim municipi a integrar-se en la capital catalana, no és cert que fos l’últim territori que va entrar a formar part de la ciutat, una distinció que en tot cas recau en els actuals barris de Baró de Viver i Bon Pastor, incorporats el 1945, tot i que també cal tenir present l’annexió no consumada d’una part de Sant Adrià del Besòs el 1929.

Efectivament, el 1921 no es va acabar amb la política d’agregacions, i de fet va haver-hi alguns intents de continuar-la amb la intenció d’incloure a Barcelona tot el territori inclòs entre els rius Llobregat i Besòs, incorporant doncs els actuals municipis d’Esplugues de Llobregat, l’Hospitalet de Llobregat, Cornellà de Llobregat, Sant Just Desvern i Sant Joan Despí, més el marge dret de Sant Adrià de Besòs.

Sant Adrià del Besòs, a punt de desaparèixer

Aquesta gran projecte que hauria convertit Barcelona en una gran metròpoli -que a dia d’avui podria superar els dos milions d’habitants- no es va dur mai a terme malgrat que el 1929 un Reial Decret va decidir la desaparició de Sant Adrià de Besòs i l’annexió del marge dret del Besòs a Barcelona i de l’esquerre a Badalona.

L’oposició dels veïns i de l’administració adrianenca va aconseguir paralitzar el decret, de tal manera que tot i que formalment l’annexió era oficial, no es va arribar a dur a terme. Finalment, el 1955 es va revocar del tot el decret.

Santa Coloma de Gramenet perd territori en favor de Barcelona

Ara bé, Sant Adrià del Besós no era l’únic municipi que comptava amb territori als dos marges del riu Besos, també era el cas de Santa Coloma de Gramenet, que tot i estar situada bàsicament al marge esquerre, comptava amb una llenca de terra d’al·luvió a la riba dreta entre els termes de Sant Adrià del Besòs i de Montcada i Reixac. És a dir, que fins ben entrat el segle XX, Barcelona no limitava realment amb el riu Besòs.

El Mural de la Memòria de Baró de Viver recull la història del barri Foto: Jordi Palmer/Nació Digital

Va ser en aquesta franja de terra que a finals dels anys vint s’hi van construir diversos barris de cases barates destinats a acollir els barraquistes desallotjats de Montjuïc en motiu de la celebració de l’Exposició Universal del 1929. Dos d’aquests barris van ser el Milans del Bosch, inaugurat el 1929 i avui anomenat del Bon Pastor, i el del Baró de Viver. Aquests dos barris, més l’actual polígon industrial del Besós que hi ha entremig, són els darrers territoris incorporats a Barcelona, l’any 1944.

El 4 de gener del 1944, el Butlletí Oficial de l’Estat publicava el decret del 17 de desembre del 1943 pel qual es disposava la segregació “del terme municipal de Santa Coloma de Gramenet i l’agregació al de Barcelona del territori situat al marge dret del riu Besòs”.  El text recorda que d’acord al Reglament de Població i Termes Municipals de 1924 i la Llei Municipal de 1935, “es poden acordar agregacions i segregacions parcials” en casos en que la “contigüitat de les cases” comporta “el gaudi compartit de serveis municipals”, circumstàncies que es donen en el territori subjecte al canvi de pertinença municipal, raó per la qual “se segrega del terme municipal de Santa Coloma de Gramenet i s’agrega al de Barcelona el territori comprés en la línia divisòria que parteix del terme de Montcada, seguint el marge dret del riu Besòs, fins la que formen els termes de Santa Coloma i Sant Adrià del Besòs”.

L’annexió es va fer efectiva amb data 1 de gener del 1945. Actualment el Mural de la Memòria que recull els fets més destacables de la història del barri de Baró de Viver fa esment d’aquests fets, incloent el plànol del territori agregat i l’extracte del BOE amb el decret que va oficialitzar aquella agregació, signada per Francisco Franco i l’aleshores ministre de la Governació, Blas Pérez González.

Les cases barates del Bon Pastor, pendents d’un pla de substitució per edificis moderns Foto: Jordi Palmer/Nació Digital

CREanimals a Baró de Viver i Bon Pastor

PROGRAMA MA-2defdif

Hola a tothom,

Els dissabtes 30 de maig i 6 de juny, de 10h.-14h. celebrem les Jornades Can Cíviques CREanimals, de sensibilització sobre la tinença de gossos, una proposta de les Taules de convivència de Bon Pastor i Baró de Viver.

El 30 de maig la Jornada serà a la plaça de l’Antic Mercat de Bon Pastor: a primera hora, es farà un passeig per la llera del riu amb amos de gossos i gossos, amb en David Godoy, expert ensinistrador, que també organitzarà activitats lúdiques a la plaça, d’educació i habilitats. També hi haurà activitats d’animació i de teatre, i es podrà trobar informació de tota mena: assessorament sobre drets, deures i malalties a càrrec dels veterinaris del barri; sobre adopcions i acollides per part de diferents entitats protectores d’animals; i podrem conèixer també el valor del gossos en les nostres ciutats, amb l’assistència de l’Associació d’Usuaris de Gossos Pigall, d’acompanyament a persones amb necessitats especials.

El 6 de juny la Jornada culminarà amb la Gimcana JOCANCI a la llera del riu, entre Bon Pastor i Baró de Viver, on s’espera que participin veïns i veïnes dels dos barris, a més d’altres persones de la ciutat.

En arxiu adjunt us enviem el cartell i programa de ma per a què pugueu fer la màxima difusió entre els vostres contactes, per correu o penjant el cartell en els vostres facebooks i webs.

I, per suposat, us convidem a assistir-hi i també a participar activament, que si voleu i podeu hi ha moltes coses a fer.

Us hi esperem!

Rebound Bàsquet a Baró de Viver

“El passat dia 12 d’abril, de les 11h fins les 14h varem fer una marató de basquet popular i intercultural a la Pça Miró del barri de Baró de Viver.
Hem preparat un vídeo que volem compartir amb tots i totes.

Gràcies per participar a aquesta jornada d’esport social e intercultural, traçant camins de plena participació.